El poblat dels Nanos

Descarrega "El poblat dels Nanos" en pdf

 

El poblat dels Nanos

La història que us explicaré es situa en un poblat prehistòric anomenat per tothom com el poblat dels “Nanos”, aquest era un poblat preciós!!! Estava situat dalt a la muntanya, els mamuts, els ossos i els rinoceronts es passejaven pel bosc com si res, el poblat era rodejat de camps verds on tot el bestiar hi podia menjar tant com volia i on també s'hi podia cultivar blat i ordi; pel mig del poble hi creuava un riu gran on hi baixava molta aigua i aquest riu estava ple de peixos, d'aquesta manera els Nanos podien agafar aigua per beure, s'hi podien rentar la roba i fins i tot..... banyars'hi. Aquest riu tan necessari per la vida al poblat es deia el Riu Joan Rebull.

Els Nanos vivien en coves a la muntanya i en cabanes fetes amb pells d’animals i molt treballades per ells mateixos. Els habitants del poblat eren dones i homes molt i molt treballadors i sempre s'ajudaven molt els uns als altres, eren molt organitzats i es repartien totes les feines de la següent manera:

En primer lloc, hi havia els encarregats d'anar a buscar troncs, aquesta feina consistia en carregar grans troncs del bosc i portar-los fins al poblat, per fer aquesta feina necessitàvem la dona i l'home més forçuts del poblat, així que van escollir la Laia “la forçuda” i el Rafael “el trencatroncs”, que carregaven i descarregaven sense parar troncs immensos i els donaven a en Pau, la Maricín i la Judit que eren els Nanos més ingeniosos i es dedicaven a pensar i a construir les cabanes on viurien. Això sí, sempre amb l'ajuda del Sergi, el Daniel i de la Paula que els hi encantava cosir amb les agulles fetes amb os de mamut i feien i cosien cabanes i vestits per tot el poblat i cosien i cosien..... sense parar........ Bé, la Paula, quan el Sergi i el Daniel es despistaven, aprofitava i es feia alguna de les seves faldilles que rodaven i rodaven..... perquè era una prehistòrica molt i molt presumida.

Per altre banda, al riu, les pescadores Helena i Aina es dedicaven, amb l'ajuda dels seus arpons, a caçar peixos sense parar. Bé, alguna vegada les golafres se'n menjaven algun que d’altre d’amagat...., però la resta de peixos els hi donaven als brillants cuiners del poblat en Gerard i en Pol perquè cuinessin els peixos per tot el poblat amb el foc que la Tamar i la Mariona havien encès rascant amb aquelles dues pedres, anomenades sílex, i la veritat és que els peixos quedaven ben rostidets i cruixents!!!!

Dins al bosc s'hi amagaven el Roc i la Júlia i el Lluc (que eren una mica novios). Es dedicaven a caçar Mamuts!!!!!!!!! amb les llances que ells mateixos s'havien fet, tot i que alguna vegada algun enorme Mamut que no volia ser caçat es girava i llavors, qui corrien eren ells perquè si no el Mamut se’ls cruspiria en un plis-plas. Sort!!! que si mai això passava tenien l'ajuda de la valenta de la Clara que cantava una de les seves cançons de Mamuts i aquests quedaven bocabadats, es posaven a ballar i així els caçadors aprofitaven i s'amagaven!!!.... de fet, no ho digueu gaire alt però eren uns caçadors una mica porucs!!!!

Després també hi havia els pintors del poblat la Luna, l’Almudena i l'Andrea. Es dedicaven a decorar les coves amb pintures rupestres, és a dir, dibuixaven com caçaven, com pescaven, és a dir, tot allò que feien els prehistòrics. Ho feien amb les pintures que aconseguien amb els diversos colors de les pedres i de tant en tant.... l'Andrea que era molt presumida, una mica menys que la Paula, això sí, s'amagava i aprofitava per pintar-se els llavis amb la pintura vermella.

I finalment la Laura, la Natàlia i l’Adrià cultivaven cereals i la Vanessa i la Wafae cuidaven els animals, tot i que de vegades s'enfadaven perquè l'Adrià feia alguna migdiada entre els camps de blat.

Així funcionava el poblat i així aconseguien ser molt feliços i poder sobreviure els hiverns molt freds. Tothom sabia fer alguna cosa i tothom col·laborava amb allò que podia.

Un dia, un nou prehistòric va arribar al poblat, es deia Gustau, era un prehistòric molt estrany. Va arribar carregat de pells i menjar, es va instal·lar a una de les coves i els va dir als altres:

- Em dic Gustau, a partir d'ara viure en aquest poblat i m'instal·laré a viure en aquesta cova i us aviso –va dir enfadat- que no vull que em molesteu, vull que em deixeu en pau!!!! De fet no vull saber ni com us dieu........

Llavors, la prehistòrica Gemma, que es dedicava a rascar les pells, li va dir:

- Però Gustau, en aquest poble ens ajudem sempre els uns als altres i cadascú fa la feina que més bé sap de manera que així tots aconseguim tenir allò que necessitem: casa, menjar, vestits..... sempre ens ajudem!!!!

El Gustau va posar una cara rara i va contestar:

- Com????? compartir??? ajudar????? treballar????no no!!!! amb mi no compteu, jo no necessito res de vosaltres per tan em posaré a la meva cova, menjaré jo sol tot el menjar que porto i el que feu vosaltres m'és igual!!!! ahh!!!! i no em demaneu res de res perquè la meva resposta sempre serà NO!

La Gemma tota estranyada li va contestar:

- Home Gustau això és ser molt egoista...

- Egoista????? -va dir ell- i que vol dir això?

- Doncs Gustau, egoista és aquell que només mira per ell i no l'importen gens ni mica els companys.

- AHHHH!!!!! doncs sí sisisi, és veritat, soc un egoista i m'encanta ser egoista, m'encanta!!!!!!!!!! sóc el prehistòric més egoista i, per cert, més guapo que existeix,.... apa noia marxa que m'atabales!!!!

La Gemma i tots els Nanos es van quedar parats perquè mai havien vist ningú tan i tan egoista. Ells estaven acostumats a sempre pensar ens els altres i aquella actitud no l'havien vista mai. Així doncs van marxar i, com ell havia demanat, el van deixar sol!!!!

La vida al poblat va continuar igual, els prehistòrics treballant i treballant per poder tenir pells, aigua i menjar per passar l'hivern..... i en Gustau dormint a la seva cabana i menjant-se ell sol tot el menjar que tenia.

Finalment l'hivern va arribar i era molt dur........., tot el dia nevava sense parar, feia un fred espantós!!!!!! el riu i la terra es van glaçar i no s'hi podia ni cultivar, ni pescar, ni caçar. Els mamuts van desaparèixer perquè van marxar cap a llocs més càlids, els prehistòrics es van ajuntar tots en una mateixa cova i van compartir els aliments i el foc per poder passar aquell hivern tan fred.

En tot això, la Gemma que patia una mica per l'antipàtic del Gustau, va decidir anar-lo a veure...... i ohhhhh!!!!!!!!!!!!!!!! se'l va trobar pràcticament congelat, perquè no sabia fer foc, se li havien congelat les pells i s'havia acabat tot el menjar i ja no en tenia més per acabar de passar l'hivern. Així que el Gustau quan la va veure li va demanar:

- Gemma ajudeu-me si us plau!!!!! tinc fred i tinc gana!!!!!!! i si no m'ajudeu em congelaré tot!!!!!!!!

Llavors la Gemma li va contestar:

- Gustau això et passa perquè ets un egoista i no penses en els altres, si tu ens haguessis volgut ajudar a preparar el menjar i el foc per l'hivern això no t'hauria passat, ara estaries amb nosaltres dins d'una cova amb tots els companys del poblat, ben tapat amb les pells i menjant allò que amb el nostre esforç tots hem caçat o pescat. Però tu vas preferir està sol i vas dir que no necessitaves ningú.

En Gustau, tot repenedit, es va dirigir a tot el poblat i els hi va dir:

- Teniu raó, sóc el prehistòric més egoista que existeix. Em pensava que no necessitava a ningú i em vaig equivocar perquè estic sol, ben sol com un mussol, tinc fred, tinc gana i estic avorrit, mentre vosaltres treballant en equip tots junts i ajudant-vos i compartint totes les feines heu aconseguit tenir menjar, tenir coves i cabanes boniques, anar vestits i sobretot sobretot heu aconseguit estar junts divertits i estimar-vos. Us demano perdó!!!!!!

Així doncs el poblat dels nanos va acordar donar al Gustau una nova oportunitat i entre tots van decidir que a partir d’aquell mateix moment el Gustau seria l’encarregat de rentar la roba al riu i............ ves per on, que va ser el poblat prehistòric més net i polit de tota la història perquè en Gustau feia la seva feina molt i molt bé!!

I així acaba la història del poblat dels nanos, i que n’hem après?????........ doncs que només treballant tots junts, en equip aconseguirem el que necessitem i que amb l’egoisme no s’aconsegueix res de res!!!!

 

Conte contat, conte acabat!!!!!!!!!!!!

 

conte pensat i escrit per l'Aina Morell
amb una mica d'ajuda de la seva mare

Llegir 898 vegades

ELS MEUS CONTES

Congrés a Hawai

CONGRÉS A HAWAII Era un dia una mica calorós de Sant Jordi.... els nens i…

523 hits

El Gran Concurs

Ve t’ho aquí que una vegada en la tranquil·la escola del Joan Rebull va passar…

531 hits

El Xef Lluert

                                                                                 Comença el gran dia de festa major de Castellvell del Camp. Tothom estava…

774 hits

Sempre sumant amics

Descarrega "Sempre sumant amics" en pdf   Sempre sumant amics Vet-ho aquí una vegada tres…

843 hits

Els extraterrestres de 3-A

Descarrega "Els extraterrestres de 3-A" en pdf   Un conte molt especial per uns extraterrestres…

846 hits

Lollipop Planet Zoo

Descarrega "Lollipop Planet Zoo" en pdf   Lollipop Planet Zoo Vet-ho aquí, una altra vegada…

829 hits

El poblat dels Nanos

Descarrega "El poblat dels Nanos" en pdf   El poblat dels Nanos La història que…

899 hits