Els extraterrestres de 3-A

Descarrega "Els extraterrestres de 3-A" en pdf

 

Un conte molt especial per uns extraterrestres molt especials.

Els extraterrestres de 3-A

Vet-ho aquí una vegada, que al pati de l'escola Joan Rebull va passar una cosa molt i molt estranya. Un dissabte a la tarda, quan l'escola era buida, ben buida, es va sentir un soroll que espantava. Aquest soroll venia de l'espai.

En tot això que va començar a caure petites pedres al pati, el soroll cada vegada es feia més intens, més fort, gairebé insuportable, fins que pummmmmmmm!!! i va aterrar al pati de l'escola una nau impressionant, gris i enorme. Llavors es van començar a obrir les escales, unes escales mecàniques d'última generació i van començar a sortir uns extraterrestres de color verd, que anaven vestits amb el xandall de l'escola Joan Rebull.

Els extraterrestres que van sortir molt contents de la nau, van començar a saltar, a penjar-se de les porteries del pati, a veure litres i litres de l'aigua de la font i pujaven i baixaven desesperats pels tobogans dels petits.

Mentre això passava al pati i ens pensàvem que a l'escola no hi havia ningú, un petit soroll es va sentir a la classe de 3-A, era la Palmira, que encara que fos un dissabte a la tarda, s'havia oblidat uns llibres a l'escola i els anava a recollir, però quan va veure tota aquella disbauxa al pati no s'ho va pensar ni una vegada i va anar a posar ordre a aquells senyorets verds que havien arribat amb aquella nau.

Així que la Palmira es va plantar al pati de l'escola i sense pensar-s'ho va dir-los:

- Ei, vosaltres, ninots verds de tres ulls!!!! que us heu cregut d'aterrar d'aquesta manera al pati? ja ho sap la directora? i que feu amb el xandall de l'escola?

En tot això, els extraterrestres es van posar una mica vermells perquè els feia vergonya que els renyessin i es van arrenglerar tots al pati. Llavors un d'ells va donar un pas endavant i va començar a parlar:

- Hola Palmira! Nosaltres som els nous alumnes de 3-A -va dir molt educat un d'ells que es deia JOUSSEFF.

- Ah i per cert Palmira -va contestar un altre que es deia LAIA- no som simples ninots verds, som extraterrestres la mar de guapos que venim de Venus, amb molt de glamour.

I salta una altre dient:

- I tots tenim nom! per cert el meu preciós, em dic NATÀLIA!

La Palmira, totalment bocabadada, no podia ni contestar, no li sortien les paraules.

Un altre extraterrestre anomenada JUDIT se li apropà i li va dir:

- Portem el xandall perquè ens han dit que quan anem d'excursió ens l'hem de posar, així que hem aprofitat perquè avui volem anar de visita.

- De fet -va dir l'ALMUDENA- a mi aquest xandall em molesta moltíssim! Perquè nosaltres no portem mai roba i amb aquesta samarreta no em passa el caparrot tan gran que tenim!!!

- Si almenys el xandall fos amb faldilles... -contestà la CLARA.

- Ja arribeu a ser presumides ja! -li digué el GERARD.

En tot això que una veu, la de PAULA, va dir:

- Podem deixar de parlar de moda i explicar-li a la Palmira el que li volíem demanar, és que us enrotlleu....i no espavileu!

La Palmira, continuava amb la boca oberta i sense reaccionar.

Va agafar la paraula l'ADRIÀ:

- Palmira, mentre reacciones, si no et sap greu t'explico. Hem vingut per quedar-nos, però abans de començar l'escola hem de buscar un lloc per viure i estàvem dubtant entre la costa o la muntanya.

- En dubtaràs tu -va dir el PAU- perquè jo ho tinc claríssim, on hi hagi platja, sol i possibilitat de que em posi moreno...

- Moreno? -va preguntar l'ANDREA- però si som verds!!!!!! de quin color ens posarem si ens toca el sol?

I va saltar L'AINA :

- Potser liles o taronges o grocs o “tuti fruti”.

Es van mirar els uns als altres i finalment la Palmira va reaccionar i va dir-los:

- A veure nois, bé nois nois..., coses verdes de color de moc, extraterrestres, el que sigueu vaja.... ara m'he atabalat!!!!! escolteu, m'esteu dient que estic veient una nau al pati de l'escola, amb uns extraterrestres que seran els meus alumnes i que he d'ajudar a decidir si viure al mar o la muntanya?

- SÍ!! Palmira l'has encertada, menys això del color de moc, diguem color herba que queda més fi -va dir el LLUC.

Llavors la VANESA digué:

- Oi que no hi deus veure res d'estrany en tot això Palmira?

La Palmira va respirar tres vegades i va dir:

- Nooo, estrany?? nooo, és el més normal que et pot passar qualsevol dissabte a la tarda. Bé, sigui com sigui us ajudaré.

Així que després de parlar de totes les opcions que tenien, van decidir primer anar a visitar la costa. Així van agafar la nau i van volar uns 10 minuts fins aterrar al mar, davant de la platja de Cambrils.

La Palmira va treure el cap per la finestra i els hi va dir:

- Podríeu haver aterrat la platja que jo no porto banyador!!!!

- Aix Palmira, avui et queixes de tot eh?? -li va dir la MARIONA

De seguida la LAURA va replicar:

- Estic d'acord amb tú, jo no em penso mullar aquest xandall tan bonic que porto, una vegada que anem vestits ho vull aprofitar.

Així que el conductor de la nau, que es deia Andreu, els va apropar a la platja. Mentre baixaven van sentir:

- Aiiiiiiii que em pessiga el cul un animalot amb pinces!!! -cridava el ROC.

- És un cranc, exagerat!! -reia la LUNA.

Un cop eren tots a la sorra i el cranc havia deixat el cul del Roc tranquil, la Palmira els va explicar que viure a la costa era molt agradable ja que significava viure prop del mar, prop de la platja i en el cas de Cambrils, prop d'un port de pescadors que era encantador, amb una llotja de peixos i marisc única.

- I quins peixos trobem a la costa? piranyes, taurons? -va preguntar el RAFAEL.

- Doncs a la nostra costa trobem llenguados, sardines, llobarros -explicava la Palmira.

- I això dels peixos –preguntava amb curiositat la JÚLIA- ens ho hem de menjar? Perquè jo ja sabeu que tinc l'estomac molt delicat i només menjo pedres volcàniques de l'espai.

La Palmira els va explicar que els peixos, si es volia, es podien comprar a les peixateries i menjar-los, que eren molt saludables per la nostra dieta mediterrània.

I el SERGI va murmurar:

- No se jo, si és massa saludable això. Menjar aquest peix, a mi em fa una mica de por, jo casi que prefereixo continuar menjant la ferralla còsmica de l'espai que ben bona que és.

- OOOOHHHH!! -va saltar l'HELENA- I amb una mica de “ketchup” que ho heu provat?

La Palmira va tornar a posar ordre i els va continuar explicant curiositats mentre passejaven pel passeig marítim de Cambrils.

De sobte l'extraterrestre JOAN POL diu:

- Palmira!!! que són aquests extraterrestres de color vermell?????

- Deuen ser d'una altre galàxia! Perquè porten xancles amb mitjons -va afegir el DANIEL.

La Palmira va girar el cap de seguida i es va fer un fart de riure i els hi va dir:

- No són extraterrestres, són turistes!!! que alguns van a la platja i no es posen protecció i acaben vermells com a tomàquets!

- Vaya vaya, per flipar !!! -va exclamar el POL.

- I que fan els turistes a Cambrils, que hi treballen? -va preguntar molt interessada la MARIONA.

- Doncs tot el contrari!!!! -va continuar la Palmira- Ells hi venen a passar les seves vacances i gràcies al turisme, el tercer sector, ho recordeu? doncs els botiguers i comerciants de Cambrils es guanyen la vida oferint els seus serveis o productes en restaurants, hotels, botigues de records, de regals...

En tot això, quan van acabar les explicacions, una gran part dels extraterrestres estaven entusiasmats en viure a la costa, però la resta encara volien veure com era la muntanya. Així que van agafar la nau i volant volant per les Serres del Mestral i entrant per la Serra de Lleberia, van arribar a Pratdip.

- Ohhhhhhhhhh -van exclamar tots.

- Quin poble més bonic!! -digué el PAU.

- I quina plaça, per fer un partidet de futbol! -va dir el GERARD.

- I està envoltat de muntanyes??????? quina tranquil·litat -va dir el RAFAEL.

- I els extraterrestres vermells que es diuen turistes on són????? -va preguntar la MARICIN.

- Aquí, més que turistes que no es posen crema diuen que hi ha dips –va dir l'HELENA.

- Ah dips!! em quedo més tranquil·la! -va cridar l'ANDREA.

- Però els dips no són com gossos llop??? -va preguntar tremolant la LUNA.

- Gossos què? llops? jo xatos us espero a la platja, prefereixo que un cranc em mossegui el cul que corre davant un llop -va dir decididament el POL.

- Òndia!!! quin yuyu -va dir la PAULA.

Llavors la Palmira els va tranquil·litzar, els va fer seure a terra i els va explicar que tot era una llegenda fantàstica, que explica que els dips eren uns gossos llop negres que van escollir les muntanyes de la serra per habitar-les i que de tant en tant, i només de nit, es deixaven veure, mostrant la seva silueta fosca en l’horitzó, fent brillar els seus ulls desafiants entre la foscor o atemorint als homes de nit al mateix poble.

- Aii Palmira, jo preferia no saber-ho -va dir el JOUSSEFF.

Llavors, rient per sota el nas pensant com eren de porucs aquells verdets, la Palmira va començar a explicar com era i què significava el paisatge de muntanya, va parlar-los de pobles més tranquils, de la ramaderia, de l'agricultura, de les escoles rurals...

En aquell moment va saltar el DANIEL entusiasmat:

- Doncs a mi m'has convençut, m'encantaria!!!! viure aquí entre muntanyes i fer de pagès, pasturar les ovelles...

- A més –va afegir el JOAN POL- podem anar sols pel carrer, jugar a la plaça, fer excursions i el clima sempre és més fresquet.

Amb tot això, van continuar parlant i parlant dels inconvenients i les avantatges de viure a la costa o a la muntanya. Desprès de molt parlar, van decidir pujar a la nau i volar en direcció al pati de l'escola per fer una votació. Però mentre volaven, des de l'aire van veure com a la plaça del Mercadal de Reus, els pares i les mares, els avis, els nets, els oncles, els amics, tots es repartien llibres i roses. Els extraterrestres, veient-ho, van quedar-se “de pasta de moniato” i li van preguntar a la Palmira:

- Palmira, veig visions o tothom avui està molt simpàtic, content i enamorat i es regala roses i llibres????? -va dir l'ADRIÀ.

I va afegir la LAIA:

- I vinga a fer-se tothom petons i petons i petons...

Llavors la Palmira els va recordar que avui era el dia 23 d'abril, el dia de St Jordi i els hi va explicar la magnifica llegenda de St Jordi on, com tots ja sabeu, un valent St Jordi acaba salvant la princesa del drac i d'on de la seva sang en surt una bonica rosa.

Es va fer un gran silenci entre els extraterrestres i la MARICIN va saltar dient:

- Un voluntari que em regali la rosa si us plau??????

- i a mi! I ami!! i ami!!!!! -replicava també la ALMUDENA.

- I a mi tres roses si us plau -cridava la LAURA.

Finalment van aterrar, com estava programat, al pati de l'escola i quan van baixar van començar a preguntar-se on podien viure a la costa o a la muntanya.

La CLARA, mirant de posar ordre, va dir:

- Vinga a votar immediatament!

Així que el SERGI va dir:

- Vots a favor de la costa? I vots a favor de viure a la muntanya?

La NATALIA, l'encarregada de comptar vots, va dir:

- Ara sí que tenim un problema, empatats! ens haurem de separar i que la meitat visquin a la costa i la meitat a la muntanya.

- Ai ai ai que em sembla que tenim un problema gruixudet! -exclamà la VANESA.

Llavors la Palmira els va donar una idea:

- A veure nois, en primer lloc heu de tenir clar que quan voteu lliurement no és perquè si surt un resultat que no us convenç cadascú faci la seva, si no perquè prengueu una decisió conjuntament i el que està clar és que heu de trobar una altre opció que us vingui bé a tots, i perquè no viviu a Reus???? teniu a quatre passes la costa i a quatre passes la muntanya i així podeu gaudir i no renunciar a cap paisatge.

Llavors el LLUC va saltar:

- Carai Palmira quines idees més bones que tens!!!!! si que ets espavilada...

I així, una vegada decidit que viurien a Reus, van anar corrents cap a la plaça del Mercadal a gaudir amb tots els ganxets de la bonica Diada de St Jordi, regalant-se llibres i roses.

I finalment, després d'un dia totalment esgotador, la JÚLIA, la JUDIT i l'AINA, que eren les delegades dels extraterrestres van anar a parlar amb la Palmira i li van dir:

- Palmira, gràcies per tot! Estem molt contents de que ens hagis ajudat tant, però saps que hem acordat? i aquí si que ens hem posat tots d'acord, doncs que en comptes de començar dilluns les classes, hem decidit agafar-nos una setmana de vacances i marxar a Hawaii. Tu tranquil·la que ja arribarem.

Llavors es va sentir una veueta que deia el ROC:

- M'encanten aquestes delegades que tenim.......

I tot seguit la nau va marxar direcció Hawaii i la Palmira una vegada més, es va quedar bocabadada.

I així acaba aquest conte tan especial que hem pensat per vosaltres per aquesta Diada de Sant Jordi, amb la il·lusió que us el llegiu i us el rellegiu moltes vegades, ah! i moltes gràcies per escoltar-nos!!!!!

QUE PASSEU UNA BONA DIADA

Pensat i escrit per Aina Morell
amb una mica d'ajuda de la mare.

Llegir 846 vegades

ELS MEUS CONTES

Congrés a Hawai

CONGRÉS A HAWAII Era un dia una mica calorós de Sant Jordi.... els nens i…

523 hits

El Gran Concurs

Ve t’ho aquí que una vegada en la tranquil·la escola del Joan Rebull va passar…

531 hits

El Xef Lluert

                                                                                 Comença el gran dia de festa major de Castellvell del Camp. Tothom estava…

774 hits

Sempre sumant amics

Descarrega "Sempre sumant amics" en pdf   Sempre sumant amics Vet-ho aquí una vegada tres…

843 hits

Els extraterrestres de 3-A

Descarrega "Els extraterrestres de 3-A" en pdf   Un conte molt especial per uns extraterrestres…

847 hits

Lollipop Planet Zoo

Descarrega "Lollipop Planet Zoo" en pdf   Lollipop Planet Zoo Vet-ho aquí, una altra vegada…

830 hits

El poblat dels Nanos

Descarrega "El poblat dels Nanos" en pdf   El poblat dels Nanos La història que…

899 hits