Cuinacontes

Cuinacontes

Dimecres, 21 Desembre 2016 14:24

Sempre sumant amics

Descarrega "Sempre sumant amics" en pdf

 

Sempre sumant amics

Vet-ho aquí una vegada tres súper professores anomenades Palmira, Àngels i Eugènia (una mica com les tres bessones, però en professores...) buscaven un lloc per viure ideal, el millor lloc per viure del món. Havien buscat per gaire bé tots els racons, només els faltava un indret allunyat, un país molt llunyà i molt curiós on havien sentit explicar que es vivia en èpoques diferents depenent de la comarca on et trobessis. Així que totalment encegades per la curiositat de descobrir allò que gairebé ningú no sabia, van emprendre el camí a bord d'un preciós vaixell, rosa a “topets” verds, una monada, que com us podeu imaginar no passava desapercebut per ningú.

Mentre entraven en aigües del mediterrani a bord del seu vaixell, l'Àngels, una mica amoïnada per d'incertesa, va preguntar:

-Però a veure Palmira..... em pots tornar a explicar això del país aquest que anem, que en cada comarca es viu en diferents èpoques i moments històrics???

-Una altre vegada????...Àngels, és fàcil d'entendre, dependrà d'on anem ens trobarem uns habitants amb una historia diferent que escoltarem i haurem d'escollir on volem viure.

-Això fa molt bona pinta !!!!!- exclamà l'Eugènia eufòrica corrents de bavor a estribord- jo ho tinc clar, on hi hagi olimpíades m'hi quedo.

-Aiii noia quines ganes de cansar-te.... -Va respondre la Palmira ràpidament- jo hem quedaré on hi hagi una bona sauna i un bon spa!!

-Ja sou poc curioses -replicà l'Àngels- amb la d'històries que hi han per descobrir... jo hem quedaré on hi hagi la història més romàntica..

Així que xerrant xerrant.... van arribar a terra ferma, van descarregar les maletes que portaven plenes d'exàmens per corregir i a la primera oficina de turisme que es van trobar, van començar a preguntar. Era tanta la curiositat, que el pobre noi que estava a informació va acabar ben atabalat mentre escoltava les tres tenores parlant a la vegada... els hi va donar quatre indicacions, un plànol i apa a fer camí......

Primer, van voler anar a visitar la Comarca d'Osona ja que havien sentit parlar del poeta Martí i Pol i de l'extraordinària dibuixant Pilarin Bayes... segur....que aquí s'hi ha de viure rebé amb tanta inspiració.....pensaven elles, així que es van situar a la capital del fuet, Vic.

I quina sorpresa!!!!!! el temps les havia portat a Egipte !!!!!

L'Eugènia va entrar en aquella plaça espaterrant i va caure ben bé de cul al veure aquella piràmide espectacular, la construcció històrica més gran que havia pogut imaginar...

Amb tot això, que es van obrir les portes de la piràmide i van sortir cinc faraons i es van presentar, es deien Laia, Pau, Adrià, Rafa i Aina. Eren espectaculars.... els faraons anaven vestits amb unes faldilles i el cos atlètic descobert i les faraones amb unes túniques blanques i la mar de ben maquillades, de fet eren preciosos.

Les profes es van quedar parades i van començar a preguntar.....i preguntar....els faraons els hi van explicar com vivien i les millors de les curiositats, els van ensenyar a escriure amb el pergamí, van dibuixar jeroglífics, es van perdre pels laberints que hi havia dins les piràmides i van explicar en què consistia el procés de momificació, és a dir, la conservació dels cadàvers quan es morien.

-Aiiiiiii quin mal rotllo m'acaba d'entrar tu! -va dir l'Àngels- a mi això de la momificació......que vols que et digui.

De seguida va saltar el Pau i li va dir:

-Penseu que viure com a faraones vol dir viure envoltats de riqueses.

-I també penseu -Va dir l'Aina- que ens maquillem i ens cuidem el cos amb productes naturals, més que cap civilització, massatge amunt massatge avall.

-Aiii calla tu, ja veuràs com aquests tindrà SPA! -exclamà la Palmira en beu baixa

-Nooo Palmira spa spa...no .... !!! -Digué la Laia- encara no s'ha inventat però si ens ho expliques els nostres savis i arquitectes s'hi posen...i si fem piràmides...t’asseguro farem spas i el que convingui.

-Vinga noies, menys xarrameca que us convidem a una cerveseta que és típica dels egipcis! I ho veureu més clar -els va convidar el Rafa.

-Siii, que us farem un bon soparet a base de cereals, llegums i peix -saltà l'Adrià que ja es posava el seu davantal de Masterchef.

-Vinga som-hi !!! -digué l'Àngels- tot i que jo ara una hamburgueseta del Magdonals no li faria un lleig.

I tots cridaven a la vegada:

-Apaaaaa Àngels que fortttttttttt !!!!!!!!!!!

Les profes es van divertir d'allò més i després de la sessió de maquillatge i cerveseta, van marxar cap una altra comarca........La Conca de Barberà. En un moment es van plantar a Montblanc, quin poble mes preciós..... quina muralla..... quines torres..... quin castell, de pel·lícula.

Les profes es van quedar a la porta de la muralla totalment bocabadades observant tot el que passava, tot eren cavallers galants, princeses i gats, gats????? ai no dracs!!!! ahhh val, això quadra més a l'edat mitjana. En tot això, que es van apropar dues princeses i dos cavallers i es van presentar. Eren la Clara, el Joan Pol, el Lluc i la Judit. Tots ells senyorials com no podia ser d'altre manera.

Ells els hi van explicar que eren nobles i com a tals vivien en un castell, els van mostrar on s'entrenaven els cavallers i com vestien amb els seus escuts, les malles per protegir-se, les llances i les espases.

-Carai que valents -Va comentar l'Àngels.

-Valents i guapos, Àngels no ho oblidis.....-replicà el Lluc.

- I quins esports practiqueu? -Va preguntar l'Eugènia.

-Tenim un esport que es diu lluita de cavallers -li digué la Judit.

-Ahhh...... doncs mira ,calla que el practicarem- va dir ràpidament la Palmira.

-Apa!!! -les animà la Clara- va valentes agafeu una espasa cada una i un cavall i seguiu-me a lluitar!!!

L'Eugènia molt espantadissa digué:

-Casi que si es tracta d'això.... ho deixem per un altre dia, perquè crec que la Palmira i l'Àngels no estan prou entrenades i no les veig preparades, se'ls nota que estan cagadetes de por.

-Quina morra Eugènia –van respondre la Palmira i l'Àngels.

Llavors el Joan Pol els hi va proposar:

-Vinga va.... menys xerrameca que us convidarem a un sopar medieval, es menja amb les mans i podreu provar el nostre vinet observant la Conca de Barberà.

Quan ja no van poder menjar mes i estaven a punt de rebentar.......es van acomiadar i van anar pujant fins arribar al Barcelonès i concretament a la capital de les capitals, Barcelona.

-Ooohhhhh aquesta comarca és grandeta ehhhh -Comentà la Palmira.

-Mira si és grandeta que s'hi han instal·lat l'edat moderna i la contemporània -comentà l'Eugènia.

Llavors les profes van notar com un noiet les estirava del braç per passar-les a una altre època històrica.

-Palmira, vols veure bon art?? doncs vine a l'edat moderna que fliparàs amb el barroc i el renaixement -va dir el Daniel.

Les tres profes van canviar-se d'època molt encuriosides...i van sentir de fons:

-aiiiiii!!! -deia el Yossef.

-Compte!! que et passa Yossef! -preguntà preocupada l'Eugènia.

-Res res, que semblava que hem feia mal l'apèndix, una falsa alarma. -va contestà el Yossef

-Doncs si et continua la molèstia -li proposà l'Andrea- vés cap a l’època contemporània que et doni un xarop d'aquests per la panxa que es diu coca cola, o alguna cosa així... que va molt bé.

-I expliqueu-nos que teniu a l'edat moderna? -van demanar les profes...

-Ajaaaaaaaa!!! aquí si que hi ha spa! Segur! -va començar a saltar la Palmira.

-I olimpíades!!! -va dir l'Eugènia.

-Mireu que sou superficials noies -deia l'Àngels- en aquesta època teniu guerres per obtenir territoris, monarquies estratègiques, repúbliques revolucionàries, Àustries, Reis Catòlics, que per cert quan era petita me'ls feien aprendre de memòria, i Decrets de Nova planta i tot tenen! No els falta de res.

-Aii -va dir l'Eugènia- no hem parlis de monarquies perquè amb la que la lien en l'època actual ja en tenim més que suficient! I de decrets de nova planta, déu ni do, com hem trobi a aquest Felip V...ell i jo parlarem en serio.

-És una època molt imperial!!!! I majestuosa, com jo...només cal veurem a mi -va afegir la Natàlia.

Amb tot això que para un tren de vapor davant d'elles i baixen molt elegants vestits d'època l’Helena, la Laura, el Gerard i la Maricin i els hi expliquen que venen de l'edat contemporània.

-La millor de les edats que podeu trobar sense cap mena de dubte -va dir molt contenta l'Helena, vestida amb una faldilla de seda fina.

-No em parlis d'edats....... que ja m'atabalo -va dir l'Àngels.

-Va dona... si estem estupendes.....digué la Palmira.. mira jo quina polsera mes faschion que porto, me la van regalar els meus alumnes.

-Palmira!!!! centrem-nos que sempre et despistes. -va reclamar el Gerard.

-Aquí a l'edat moderna -digué la Maricin- vivim en una continua revolució...... revolució francesa, revolució industrial, les guerres mundials....ahhh i tb tenim el ferrocarril i els vaixells de vapor.

-Carai que revolucionats que us veig.....quines ganes de descobriments, molt interessant -va dir l'Àngels.

-Però també tenim les comoditats de l’època més actual? No spas... però... alguna cosa semblant trobaríem Palmira, no pateixis que et veig preocupada -Va dir la Laura.

Amb tot això que quan van acabar van decidir agafar aquell tren de vapor i pujar a la fresqueta de la Cerdanya. Van arribar a Puigcerdà i el primer que van trobar va ser un preciós llac i quan l'Àngels s'hi anava a tirar disparada, salta la Palmira i l'adverteix:

-Compte!!! Àngels que tens un búfal darrera!!! o és un dinosaure??? és que sense ulleres sempre els confonc, són tan semblants.

L’Àngels va sortir d'un salt i van aparèixer uns noiets extranyets que es van presentar amb el nom de la Luna, la Paula, la Vanesa, el Roc i la Mariona.

-Qui són aquests nois que porten una cullera al cap??? -va preguntà la Palmira.

-Cullera -va interrompre l'Eugènia– és un os Palmira, que són prehistòrics!!!!

-Ja dic jo que sense ulleres, no “guipo“ res -contestà ella.

Els Prehistòrics s'hi van apropar i els van explicar com vivien:

-Nosaltres -Digué la Luna tota valenta- vivim prop del llac perquè tenim l'aigua per beure i rentar, fem foc amb pedres i mengem de la caça.

-I també ens dediquem a pintar pintures rupestres a les coves, on escenifiquem el nostre dia a dia -Va dir molt intel·lectual el Roc.

-Ai Paula -va dir l'Àngels- m'encanta la teva faldilla.

-Sí!!!! en vols una??? és un moment, m'acompanyes i cacem qualsevol búfal i te la faig igual -va proposar la Paula.

-Casi que després -va dir l'Àngels una mica entre por i por i més por.

Desprès d’aquesta interrupció per parlar de moda prehistòrica, la Mariona va continuar explicant:

-I sabeu què??? som nòmades, és a dir anem canviant de casa d’acord amb les nostres necessitats i clima.

-ah! Mira que curiós, en plan càmping a l'aire lliure -deixar anar l'Eugènia.

La Palmira anava observant i es va fixar molt bé amb un collaret que portava la Vanesa i li va dir:

-Vanesa preciós el collaret que portes, jo el tinc igual.

-A sí??? -va dir la Vanesa- tu també et fas collarets amb dents de cocodril i de tiranusaurios rex?

I la Palmira respon sense saber gaire que dir:

-El meu de tiranusaurio tiranusaurio.... no sé si és...mmmm és que això d'anar sense ulleres és traïdor.

Tots es van posar a riure, van tornar al tren de vapor on hi havia les ulleres de la Palmira i van anar a visitar l'últim dels poblats, els Colons europeus.

Aquests estaven situats en un punt estratègic a la Garrotxa, prop de la capital d'Olot concretament dins del volcà de Santa Margarida, molt a prop de la Fageda d'en Jordà.

Desprès de caminar molt van arribar al cràter del volcà i allà estaven amagats els Colons, i de sobte surt un i diu:

-Hola! Sóc l'Almudena!! una colona europea que vaig colonitzant pel món.

-Upssss!!! i la resta què fan??? Si ho fas tot tu sola? -preguntà l'Eugènia.

-Doncs mira, t'expliquem -Li digué el Sergi- normalment pensem i treballem amb estratègies per aconseguir nous territoris i fer-los nostres.

-No ho acabo d'entendre -replicava l'Àngels.

-Molt fàcil Àngels -digué la Júlia- mira, per exemple, nosaltres vam acompanyar a l'italià Cristòbal Colon a conquerir Amèrica. Així de fàcil, vaixells, homes i dones ben armats, queviures per no passar gana i apaaaaa cap Amèrica falta gent.

- Nosaltres, Júlia, també tenim un vaixell que us encantaria per descobrir Amèrica!!! a topos! muníssim. El vam comprar de rebaixes -afegí l'Àngels.

-Ahh i el més important!!! -va dir el Pol- amb les colonitzacions el que fem és l'intercanvi de productes, nosaltres per exemple vam descobrir amb Colon la patata, el tomàquet, els cereals...i ho van intercanviar per productes d’aquí, és a dir vam comercialitzar.

-Noi! Si que en saps.... -sorpresa digué la Palmira.

-Sí, sóc bastant crack, perquè negar-ho. -digué ell tot orgullós.

Amb tot això que quan van acabar la visita les tres profes es van reunir. Aquell era el gran moment, després d'haver escoltat atentament com vivien en totes les èpoques, havien de decidir en quina es quedaven a viure..... i rumiant rumiant i rumiant... i fent llistes a favor i en contra........ finalment algú va obrir la boca:

-Jo ja ho tinc clar -Va dir la Palmira.

-on on???? -van preguntar l'Àngels i l'Eugènia.

-Tinc clar una cosa: que no sé on vull anar a viure -Va dir.

-vaaaaa Palmira això no vol dir res !!!! -digueren elles.

I va continuar explicant:

-Noies, el que hem passa és que totes les èpoques històriques tenen el seu encant: m'encanten els jeroglífics, els vestits de princesa de l'edat mitjana, la faldilla de la Paula de pells de la prehistòria, m'encanta el Barroc, la coca cola i hem fliparia anar a colonitzar amb el meu vaixell a topos. I per altre banda.... odio la momificació, les lluites entre cavallers , les diferències entre feudals i el poble, els dinosaures em fan por, les guerres m’esgarrifen i les patates d'Amèrica em fan tenir gasos.

-Palmira doncs què vols fer??? -preguntà estranyada l’Àngels.

-Jo havia pensat una coseta: perquè no barregem totes les èpoques històriques????

Llavors tots els nens dels poblats exaltats van dir:

-Ja comencem amb la mania de barrejar-nos, és que teniu mania amb la barreja, al grup de problemes, a sience, i l'any vinent ens barregeu a tota la classe..... sou una mica pesadetes ehhhh amb això de la barreja, que us penseu que som un còctel de pinya colada o què????

-Nois, que hi hagi pau que és una bona idea!!!! tots sabeu fer coses molt i molt interessants que podríeu ensenyar a altres èpoques, m'explico, us imagineu un país on: vestim com a faraons, lluitem com a guerrers, pintem amb l'art com ho feien els rupestres, construïm com ho feien al Barroc i al renaixement, que ens desplacem amb vaixell de vapor... mentre bevem una coca cola fresqueta d’una nevera???

-I tots van cridar "oooooohhhhhhhhhh", que llestes son aquestes tres! -Van exclamà tots els nois- i això que d'entrada semblava que els hi costava una mica....

A partir d’aquell moment va començar tot el debat, anàlisi d'avantatges, inconvenients.....els inconvenients van sortir de seguida, com sempre:

-És que... ens trobarem a faltar, és que.... som molt amics i no ens veurem tan, és que... ja no estarem al mateix poblat -deien alguns nens.

D’altres nens molt positius, van començar a veure els avantatges:

-Si ens barregem coneixerem altres habitants, altres cultures, aprendrem a fer coses noves, tindrem nous amics que els sumarem als que ja tenim, aprendrem a viure noves situacions, coneixerem nous llocs.

El debat estava servit.....i van parlar-ne, parlar-ne i parlar-ne fins que van arribar a una conclusió:

Aquella era una gran oportunitat, sempre havien viscut en comarques diferents i ara el món se’ls obria una mica més, tenien el repte de madurar i fer-se una mica més grans i ampliar el seu món. Incorporarien nous companys i el mes important, els sumarien als amics que ja tenien, perquè el que tenien molt clar és que els amics que havien tingut aquells anys eren amics per sempre, amics que passés el que passés, anessin on anessin, serien sempre els primers amics de la nostre vida que és molt bonic, però no els únics, perquè encara faltaven moltes aventures per compartir.

Així que, convençuts que no era un adéu si no un fins desprès, es van barrejar un de cada poblat i van crear noves civilitzacions, més enriquidores i on aquells nous companys es van convertir en nous amics amb qui farien nous camins... perquè a la vida, nois i noies, no deixem mai de caminar i el que fem en cada passa és sumar, sumar experiències i sumar amics que estimarem i que ajudarem al llarg de tot el viatge de la nostre vida.

-I nosaltres què???? -Digueren les tres profes.....

I els nois els van contestar:

-Doncs vosaltres també us podríeu barrejar no?????

Les profes emocionades per conèixer nova gent i viure noves aventures es van acomiadar entre elles i van iniciar en poblats diferents les seves noves aventures....

-Però compte on és el vaixell a topos?????

-Mireu mireu......hi ha pujat la Directora, la Maria Henar que va cap a la Costa brava a descansar, que prou falta li fa.....perquè ”con la que le han montado......” que carregui piles!!!

- I aquesta que neda darrera com una desesperada?

-És la Palmira!!!! que li han dit que a Mallorca hi ha els millors spas i ella va tirant.....

 

Amb un somriure a la boca, conte contat, conte acabat.

 

Amb molta il·lusió un conte de part de l’Aina Morell i la seva mare.

Dimecres, 21 Desembre 2016 13:59

SUPERXEFSSS

Aquest és el llibre de receptes de tardor de l'ADA PARELLADA!!!!!!!

Porta moltes receptes fàcils de fer pels nens, mmmmmm boníssim.
 

http://www.sapiens.cat/ca/notices/2015/12/cuina-i-tradicio-amb-nens-6056.php

Dimecres, 21 Desembre 2016 13:36

El Club de les Vambes Vermelles

AUTOR: Ana Punset

EDITORIAL: Montena

La Laia, l'Eva, la Frida i la Marta, són unes amigues inseparables que es coneixen de de parbularis.

Han d'enfrontar-se a una notícia espectacular: la Marta ha d'anar a viure a Berlín, per elles és molt difícil; però entre totes han decidit formar un club anomenat Bambes Vermelles i estaran juntes fins al final.

Dimecres, 21 Desembre 2016 13:33

Misteri a París

Editorial: Estrella Polar
 

M’ha agradat perquè al final fan una desfilada de moda. Les Tea Stilton coneixen a la Julie perquè amb la Colette comparteixen pis. La Julie està apuntada a un concurs de disseny i li roben els dissenys que ha dissenyat ella.

Dimecres, 21 Desembre 2016 13:29

Un cicló a la sala

Autor: Elisa Puricelli Guerra
Editorial: La Galera

M’ha agradat molt perquè aquesta família són dotze i són tots divertits. En Leo ha de començar un nou curs, nova escola, nova ciutat… La seva terrible germana Elettra va a la mateixa classe que ell i els han demanat de fer un treball plegats. Només faltava això!!!

Dimecres, 21 Desembre 2016 13:14

Totes podem ser campiones

Editorial: Estrella Polar
 

M’ha agradat molt perquè a mi m’agrada l’esport. A la universitat de Ratford hi haurà un campionat de salts de trampolí, esgrima, gimnàstica rítmica i més disciplines. Serà una ocasió única per descobrir que l’autèntica victòria no és guanyar sinó és afrontar les pors i debilitats.

Dimecres, 21 Desembre 2016 13:08

Excursió a pas de dansa

Autor: Aurora Marsotto
Editorial: La Galera

M’ha agradat molt perquè va de dansa, i la practico molt bé. Els alumnes de l’Escola del Teatre i Dansa treballen molt dur pel quadrimestre. I la recompensa de l’esforç serà una excursió fantàstica. Naturalment hi haurà molta dansa i no tant de teatre a l'excursió de la dansa.

Dimecres, 21 Desembre 2016 12:43

Galetes de mantega!!!!!!!

Ingredients per 4 persones:

200 grams de sucre
2 ous
300 grams de mantega
500 grams de farina
 
 
 

 
Seguiu-me:

1. Barregem la sucre, la mantega una mica desfeta i els ous sencers batuts.

2. Afegir la farina i amassar-ho amb la Termomix o a mà. Amb les mans és més divertit.

3. Quan estigui amassat, agafar un curró i expandir la massa.

4. Fer formes amb diferents motlles i posar-ho sobre paper de forn i cap al forn.

5. El forn a 180º durant 15 minuts.

 

Recomanació: No les deixeu gaire temps al forn perquè si no queden molt dures. Queden molt bé si li posem sucre glas a sobre.

Dimecres, 21 Desembre 2016 09:52

El secret de l’estrella de gel

Autor: Brilly Pat
Editorial: Estrella Polar

M’ha agradat molt perquè va de patinatge sobre gel. La Sam, una nena, va provar d’anar a patinar sobre gel, i li va agradar molt; entremig passarà un gran misteri, amb l'entrenadora Lamas i la Chantal, la seva alumna preferida.

Pàgina 1 de 2

ELS MEUS CONTES

Congrés a Hawai

CONGRÉS A HAWAII Era un dia una mica calorós de Sant Jordi.... els nens i…

523 hits

El Gran Concurs

Ve t’ho aquí que una vegada en la tranquil·la escola del Joan Rebull va passar…

531 hits

El Xef Lluert

                                                                                 Comença el gran dia de festa major de Castellvell del Camp. Tothom estava…

774 hits

Sempre sumant amics

Descarrega "Sempre sumant amics" en pdf   Sempre sumant amics Vet-ho aquí una vegada tres…

843 hits

Els extraterrestres de 3-A

Descarrega "Els extraterrestres de 3-A" en pdf   Un conte molt especial per uns extraterrestres…

846 hits

Lollipop Planet Zoo

Descarrega "Lollipop Planet Zoo" en pdf   Lollipop Planet Zoo Vet-ho aquí, una altra vegada…

830 hits

El poblat dels Nanos

Descarrega "El poblat dels Nanos" en pdf   El poblat dels Nanos La història que…

899 hits