Super User

Super User

Divendres, 29 Desembre 2017 17:21

Especial Nadal |Caga Tió

Ingredients

-Tronc de Nadal de xocolata
-fondant : negre , marró, vermell i blanc.
-Perles per decorar.

Aquesta recepta es tracta de decorar un tronc de nadal perquè quedi original! Primer s’agafa el fondant i es treballa amb les mans , després s’agafa un corró  s’aplana quan està ben fi es dóna a forma que es vol, nas , barretina, boca, potes de davant, ulls.

Es guarda fora de la nevera i fins 24 hores no es pot posar al tronc per decorar.

Penseu que per guardar el fondant ha d’estar molt ben tancat amb paper transparent que no passi l’aire.

Divendres, 29 Desembre 2017 16:59

El Gran Concurs

Ve t’ho aquí que una vegada en la tranquil·la escola del Joan Rebull va passar una cosa fascinant, la classe de 5-C havia estat seleccionada per representar a la ciutat de Reus en un concurs internacional que es celebrava a la Hight School University Superguay de Nova York, la Maria Henar havia estat molt clara:

-Nois i noies....teniu una gran responsabilitat davant tots els nens de Reus, així que us heu d’esforçar moltíssim.

Els nens de 5-C que eren els nens més bons, tranquils i calladets de l’escola, de Reus i casi del món...

Ehhhhhhhhhhh..... calladets, tranquil·lets, si home! i si vols silenciosos i tot!! eiii que parles de 5C!! un respecte !

És veritat, els parladors, revolucionaris i sorollossos nens de 5-C es van quedar una mica parats, una mica sense reaccionar, fins que la capitana de les capitanes , la Isabel els hi va dir:

-Eiiii nois espavileu que us heu quedat empanats!! que us penseu que vindrà l’Estàtua de la Llibertat a fer-vos la feina? vinga va......aiiixx que els meus pollitos no s’enteren de res! a veure craks, aquest concurs consisteix en demostrar o explicar al món algun fet, algun aconteixament del lloc on vivim,, alguna cosa que ens faci peculiars i diferents davant els americans.

-Perdoneu – va interrompre el Daniel- però quin és el premi? perque això fa pinta de dedicar-hi molt de temps no? que jo tinc l’agenda plena.

-El premi – va  dir l’Alesia -estic segura que serà com a mínim unes entrades per veure NBA.

-O pujar en una limusina i assistir als Óscars- va dir l’Amin.

-Doncs jo crec que serà conèixer i pentinar al Trup a la Casa Blanca – va acabar dient la Mireia

-Alaaaaaaaaa vaaaaaaaa tu també- van exclamar tots!

-A veure especuladors de premis -va comentar la Directora- us direm que el premi és una sorpresa.

-Però... -va emocionar-se el Rafa- suposo que és una sorpresa en forma quadrada en plan móbils, plan tablets, en plan consoles per jugar a l’hora del patí??no???

-Doncs no ho sabrem mai si no us poseu a la feina, jaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!!- Va cridar molt delicadament la Isabel.

Així que aquella conversa amb la Directora i la Isabel els va fer posar-se en marxa de seguida, bé de seguida de seguida...... era un parlar, perque el que ocupava més part del temps era la imaginació d’aquell premi sorpresa... quina curiositat, alguns no podien suportar no saber quina era la sorpresa.

Però el temps passava.... així que van decidir començar a pensar alguna cosa per presentar al premi, es van asseure tots, i van començar a fer la primera pluja d’idees.

-A veure jo - va dir el Gerard -el que faria seria explicar al món.... el guays que som.

-Ah sí..... i com ho farem? – va dir la Maria- enviarem una foto dels teus bíceps i  ens donaran el premi automàticament?

-A veure nens – digué la Isabel- que ja veig que necessiteu una mica de marxa! us han fet un encàrrec i de moment només sento parlar de consoles, mòbils i bíceps, jo us proposo que us dividiu en tres  grups, ho treballeu i cadascun presenteu una idea, desprès la posem en comú  i decidim quina és la millor de les idees per presentar, que us sembla??

De seguida els nens es van dividir en tres grups i es van posar noms:

El primer dels grups era els “Chic para mi Chic para ti” format per: l’Esther, la Vanessa,el Guillem, l’Helena, l’Aina, l’Adrià, la Maria, l’Arnau , la Júlia i l’Amín.

El segon els “Yoda”, formats per: La Mariona, l’Éric, la Helen, el Hadi, l’Alesia, la Luna, el Julià i el Gerard.

I finalment els “Xuli guays” formats per: Daniel, la Mireia, el Xavi, la Pepi, el Sergi, la Joana, el Rafa i la Bianca.

Tots molt emocionats van començar a pensar quin podria ser el seu projecte, havien d’aprofitar alguna de les moltes coses que havien après en aquell curs i van decidir retrobar la inspiració en alguna de les sortides que havien fet.

El primer dels grups el “Chic para mi chic para ti”, “chic chic chic” pels amics, van decidir anar-se a concentrar al Tossal de la Baltassana.

-Hem de tornar a pujar allà d’alt?- va preguntar suant el Guillem.

-Vinga va que ja hi som, que veient les muntanyes de Prades ens inspirarem- digué traient la llengua la Júlia.

-Si es clar..... quan arribem... que només falten 5 hores de res!!!- es queixava l’Arnau.

-Vinga vaaaa que us pesa el cul a tots plegats- deia rient l’Adrià.

Un cop van ser dalt i desprès d’un viatge ple de aiiis!!!  i oiiis !!! els “chic, chic, chic” van esmorzar i van començar a investigar el terreny, miraven les plantes, els minerals, el cel, el clima, van treure lupes, microscopis i van començar a recordar les teories de la Pili de la fotosintesi per trobar el millor dels descobriments per presentar a Nova York.

-Nois – va dir la Vanessa - com ja sabeu sóc una crack però de les bones ,així que....doneu-me les gràcies i aplaudiu-me, que ja tinc el descobriment!

-Apa vinga –deia amb cara de burleta l’Helena- sorpren-nos....

-Òndia si si....- deia bocabadada l’ Aina- Hem trobat la primera planta que va néixer del món!

-Però del món mundial ??? però a Prades ??però com ho sabem del cert?- preguntà l’Amin.

-Doncs perque coincideix amb una descripció exacte que va fer un dels millors científics americans - va dir molt interessat l’Arnau.

-Perdoneu la interrupció- va dir l'Esther- però no és una planta, és un bolet  !!!

-Ostres...... ets una crakkkkkk... que vas a classes accelerades de medi?-va preguntar la Júlia.

-No..... però tenim ulls a la cara i bon paladar i això és un bolet com els que cullo cada diumenge- va recordar la Vanesa

-AHHHH jo continuo pensant que això colaria com a invent..... els americans no en mengen de bolets – digué l'Aina.

-Potser inclús es pensen que és una hamburguessa – reia la Helena

-És veritat només menges xampinyons, apa ja ho tenim! –saltà l’Esther

-Que voleu...-cridaven el Guillem , l'Adrià i la Maria - més tradicional i local que un bon bolet, som “chic chic chic” –van dir a la vegada i van marxar ballant del Tossal i oferint “rebajitas guapis” a tots els excursionistes que trobaven.

Per altre banda, els Yoda ho tenien clar, havien quedat totalment impressionats pel Monestir de Santes Creus, així que van decidir tornar-hi.

-Home – deia la Helen- allà recordo que fa un fred que pela ehhhh, ho teniu clar de tornar-hi???

-Siiii siii- va respondre ràpidament l’Eric - la frescor del Monestir ens aclarirà les idees.

-Doncs jo preferiria la caloreta de la platja, amb el meu banyador nou a ratlles i poder ensenyar els meus musculitos- digué el Gerard.

-Ja hi som!!!! - el renyà el Hadi- jo crec que t'hauries de passar al grup dels “Chic Chic Chic”

-Eiiiii!!!! atenció i centrem-nos- replicà la Mariona- hem vingut a recordar i a inspirar-nos amb tot allò que ens van explicar del Monestir.

Van començar a pensar i a recordar que Santes Creus era un dels Monestirs que formaven la Ruta del Císter, que és un dels més ben conservats, que hi ha les tombes reials de Pere el Gran, Jaume II i Blanca d'Anjou..., l’església , el claustre gòtic.

- La veritat- va dir la Helen- és que és flipant,sembla impossible com podien fer aquell Monestir.

-Per mi el més flipant va ser imaginar-me que era una princesa- deia  la Luna.

- Apa.... una altre cap al “chic chic chic”- replicà el Hadi.

-Doncs a mi sens dubte el Palau Reial és el que hem va agradar més- va aportar la Luna- sóc tan reial....

-Nois – va interrompre l’Eric- jo crec que ho tenim clar, hem de presentar al concurs el Monestir de Santes Creus.

-“Dificil és mi misión però no impossible”- va dir aixecant-se el Julià.

-Que dius???? que et passa ara Julià- va dir el Gerard.

-Això ho diu el Yoda a Stars Wars, no ens diem Yoda?- va respondre

-Ja començem......- va dir la Mariona- entre aquest parlant com si fos el Yoda, els pollitos de la Isabel, i el Micky del Jordi aquí muntem un zoo exòtic que no veas....

-A veure nois concentració i al tema!!!-va dir l’Alesia- presentarem, el Monestir de Santes Creus, aquests americans la veritat és que molta coca-cola però tenen poqueta història, així que potser els deixarem una mica bocabadats amb les grandeses reials, intentem-ho!!!

-”No lo intentes!, hazlo o no lo hagas, però no lo intentes”.- s'aixecà novament el Julià imitant el Yoda.
-I dale!!!! pesatttttttt- va bufar mirant-se'l la Luna.

Per últim els Xuli guays que per anar adelantant ja havien començat a posar-se en moviment i estaven en plena marató per Reus, córrer per aquells carrers plens d’història... ooohhh van pensar que no hi havia res més impressionant, que SER DE REUS!!!!, així que inspirats amb el Reus amb Puixança! els xuli guays presumien  de ser d'una ciutat que s'havia arribat a posar al nivell de Paris i Londres......, llàstima de no tenir ni Noria ni metro ni torre Effiel, per la resta igualets.

-Oiiiiii m'encanta Reus!- va dir la Pepi- és tan senyorail, tan peatonal, tan viatal i tan brutal!!

-Nena!! - va dir la Joana- a veure si t'agafarà alguna cosa amb aquest èxtasi!

-La veritat – va dir el Sergi- va ser molt xulo saber com viven al segle 17 i 18, els costums que tenien, el comerç...

-I la revolució industrial????- va comentar la Mireia- va ser molt interessant saber i conèixer com una petita fàbrica on treballaven pocs treballadors es va convertir en una empresa amb maquinària moderna que fabricaven a tope.

-I tan!!!!!!- va dir el Daniel- i recordeu el que ens van explicar de l'aiguardent???? érem una potència mundial!!!!érem una canya!!!!

-“El poder del Jedi influye en la fuerza”- es va colar el Julià

-Tu yoda torna al teu grup però volandooooooooooooooooooooo!!!!!!!!!!!!- va dir la Pepi senyalant-li la porta .

-Doncs a mi el que més em va agradar va ser el modernisme.... buaaaaaaa- va dir el Sergi.

-A mi m'encanta la Casa Gasull , la Casa Navàs, us imagineu viure en aquella època....-Somiava el Xavi- jo seria el Rei de Reus.

-El que està clar- va dir el Rafa- és que hem d'ensenyar-ho als americans!!

-Doncs ja ho tenim! Reus en puixança,el modernisme i l'aiguardent ...cap a les amèriques!!!- va dir la Bianca.

-Siii si perquè de gratacels els que vulguis, però modernisme... res de res..- va dir el Xavi.

-De pas els hi podem descobrir el que és una crema bronzejadora amb protecció solar perquè no es posin com a llagostinets quan vinguin de vacances.- va rematar la Joana.

-OOOOhh ja ho tenim!!!!! guanyarem als Chic i als Yoda!!!! -va dir la Bianca.

- “Caminos a la victoria hay,distintos a aplastar al enemigo”- se sentia una veueta.

- Foraaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa -li van dir

Va arribar el gran dia, estaven els tres grups nerviosíssim, els “chic chic chic” continuaven oferint rebajitas guapis, els Yoda buscaven al Julià per tancar-li la boca amb un esparadrap i els Xuli Guays no se’n sabien avenir de la seva perfecció i finura, vaya de Reus de tota la vida!

Llavors va entrar la Isabel a la sala, per cert, moníssima de la muerte, i va començar a escoltar a tots els grups que molt sufocadament explicaven la seva idea, amb la intenció que fos l’escollida.

La Isabel els escoltava i escoltava.... i trobava molt interessant totes les seves propostes i els hi va dir:

-Nois tenim un problema! no sé quin projecte triar, tots m’agraden, tots tenen part del vostre esforç i tots expliquen alguna peculiaritat que els fa interessants...mmmmmm , sort que conec algú que coneix molt els americans i ens podrà ajudar.

Va obrir l’ordenador i sorpresa va connectar skype i tatxannnnn l’AINA SOLÀ a la pantalla.

-Quina súper il·lusió!!!!- digué l’Aina- estic molt emocionada per retrobar-vos !!! oohhh my God

Tots els companys molts contents van explicar-li com havien fet amb la Isabel, els projectes, abans però els chi chic chic li havíen aconseguit vendre una samarreta, això sí amb una rebajita!, ella els escoltava amb atenció i els hi va dir:

-Caraiiiii molt interessants!!! segur que qualsevol d’aquests projectes agraden als americans perquè no tenen ni bolets, ni modernisme ni són de Reus!

Aprofitant que la tenien en pantalla li van preguntar que era el que mès trobava a faltar i va contestar:

-Doncs... en aquestes dates , ho tinc clar... el que trobo més a faltar és sens dubte celebrar la Diada de Sant Jordi ! aquesta tradició tan nostre, tan xula, tan autèntica, és per mi el dia més bonic de l'any, on simplement intercanviant-nos llibres i roses ens canvia la cara, l’humor....és una manera molt bonica de pensar els uns amb els altres, és molt especial com aquell dia ens podem demostrar que ens estimem, i també és una magnífica ocasió per remanar llibres a la plaça mercadal mentre a les paradetes venen roses.Se'm posa la pell de gallina només d'imaginar-m'ho i el greu que hem sap de no sé aquí amb vosaltres aquest any per passar-ho junts.

Tots la van escoltar i van quedar parats..... St Jordi !!!!!! com no havien caigut en presentar-ho als americans!!! la descripció de l’Aina va ser tan emocionant i tan real que no van dubtar ni un moment en deixar els seus projectes a una banda i posar-se a treballar junts per explicar als americans la nostra diada, Diada de Sant Jordi i amb l’ajuda de l’Aina. I us preguntareu quin va ser el resultat final doncs després de molta feina, l'escola va rebre la felicitació d'haver guanyat el Primer Premi!!!!

- I què era???- era quadradet?

- si, siiiiii

- En forma de tablet, en forma de mòbil...

- si, siiii

- Servia per fer volar la imaginació?

- si, siiiii

- Aiii quins nervis... ja sé que és !!!!!!!-,Llibres!

- Sí!!! llibres que ens ajuden , que ens distreuen i que ens ensenyen, que volem mès???

L’escola Joan Rebull va estar molt orgullosa dels seus alumnes de 5C i com no... la Isabel dels seus pollitos!

Conte comptat ja s’ha acabat.

Feliç diada de Sant Jordi. Aina morell i la seva mare.

 

 

 

 

AUTORA : Anna Punset
EDITORIAL: Montena.

Les millors amigues es preparen per competir contra les pavetes a les olimpiades i hauran de saber ser mès amigues que mai per no barallar-se.

Divendres, 29 Desembre 2017 16:49

SOS cadells

EDITORIAL: Estrella Polar

M’ha agradat molt perquè les Tea Sisters es converteixen en ajudants de veterinària de la doctora Olly i fan molts amics de quatre potes… Tots junts organitzen una gran sorpresa per a la Universitat de Ratford!

Divendres, 29 Desembre 2017 16:48

Diari d'una penjada

AUTOR: Rachel Renée Russel
EDITORIAL: Estrella Polar

M’ha agradat perquè és molt divertit. La Nikky té una rival que li fa una mica la vida impossible i es burla perquè té un diari.
Us divertireu molt.

LES MEVES RECEPTES

Especial Nadal |Caga Tió

Ingredients -Tronc de Nadal de xocolata -fondant : negre , marró, vermell i blanc. -Perles…

856 hits

LlENTIETESSSS!!!! de carxofa

                                                                                                                                                                                      INGREDIENTS PER A 4 PERSONES     -Llenties 800g cuites -Oli -2 Porros…

1008 hits

Galetes de mantega!!!!!!!

Ingredients per 4 persones: 200 grams de sucre 2 ous 300 grams de mantega 500…

21885 hits

M'agradaria ser un Bombó d'Oreos

Ingredients per 4 persones: 1 paquet de galetes Oreo 1 paquet de formatge philadelphia 1/2…

1103 hits

Típic de Reus: La Coca en Recapte

Ingredients per 4 persones: 1 ceba 1 o 2 pebrots vermells escalibats sal i pebre…

1563 hits

Espectacular!!! Rissoto de ceps

Ingredients per 4 persones: 1 litre de caldo de verdures 300 grams d'arròs, si pot…

925 hits